Esmorzar pa amb oli i sal. Llegir el diari. Calçar xancletes a retaló. Desar l’ordinador, fer-la petar. Retrobar els amics, compartir cerveses sense entrepà. Sense rellotge laboral. Dinar amanides i arròs. Escamarlans. Dinar i migdiada. Migdiada i sonsònia. Escoltar les cigales, ensumar la marinada del captard. La carena, la boirina. Sopar a les set. Estirar les cames, veure fer-se fosc amb un gelat.
Potser, també, alguna nit, concert. Vestits de blanc de guix. Festival. La cara envernissada d’after sun, les dents brillants. Jazz, barroc, bossa nova, piano, coral, orquestrina. Violins i gambetes salades. Ostres, vi blanc. Havaneres, sardanes. Grills. No ve d’un minut. La nit és el tendal de les millors converses desenraonades. Als carrers, a ciutat, finestres obertes. Vaga de badalls. Una criatura que plora. El pare treu el cap.
L’ordre estival, l’avorriment fet delícia. Aixecar-se de set a punta de dia, beure i no tornar al llit. Anar a mar, trepitjar la sorra humida, fer tombarelles, clots, badar. Beure aigua, mastegar llimona, rosegar glaçons. Llegir llibres de sis-cents fulls, redescobrir el paisatge, visitar els pobles veïns. Tirar fotografies, penjar marcs, netejar les cortines, obrir els ventalls, els pulmons, la mirada. Les ninetes, a l’estiu, tenen un tel diferent, de llàgrima consentida. Complaença temporal.
Llavors, els propòsits. Pel setembre, anglès. Piscina coberta i ioga, col·lecció de petxines. Donar-se de baixa d’uns quants rebuts. Cigarrets zero, algun havà, cafè solidari. Jugar cada dia una estona amb la memòria. I estimar. Donar-ho tot per recuperar els temps perduts, perseguir el desig. Aprendre a sumar, multiplicar, abraçar, treballar, suar. Viure.
L’hivern és el projecte de l’estiu. Els estius són la terra promesa de l’esperança. La terra autèntica sense recança és la fe. La confiança d’un futur millor. La vacança és la cultura. La rutina, el peatge que ens fa humans. Del ora et labora al dolce far niente, i viceversa.
Vida, ditxosa vida.
el bloc de Francesc Cruanyes 
Abans de res, Hola Francesc !!
A veure si s’anima la gent a deixar algún comentari en el teu bloc, mentre això no succeeix, algú ha de ser el primer, així que trencaré el gel !!.
M’agrada el bloc és molt sobri, però tal com està, haig d’entendre que te l’estàs treballant encara, els articles no son inèdits, però son com una brisa marinera a l’estiu, son agradables.
En el teu bloc només hi haurà una selecció d’articles teus, o penses fer-ne algún d’inèdit ?
A reveure i Salut !!
David.
És una de les coses més maques i relaxants que he llegit mai. Crec que em faré fan del seu blog i el tornaré a visitar, si m’ho permet.