El silenci de l’Adrià

 

Amb la cuina passa una mica com amb el futbol: tothom es creu amb prou autoritat per dir-hi la seva. Fins i tot amb l’alta cuina, encara que mai no l’hagin tastat. Per això resulta tan fàcil agafar el rave per les fulles i tot d’una posicionar-se: “Jo estic amb en Santi”, “Jo sóc de l’Adrià”…

Tanmateix, molts entusiastes de la cosa dels fogons i la cultura gastronòmica –també aquells que mai no s’han assegut ni al Bulli ni al Racó de can Fabes– contemplen l’enrenou d’aquests dies amb una notable dosi de perplexitat. Tan cofois que estavem, tots plegats, amb la constel·lació d’estels dels nostres xefs! Baixant a peu pla, sense entrar en judicis crítics ni jugar amb l’argot dels entenimentats, el comensal educat busca raons i explicacions… i no les troba. Caure en el parany que es tracta d’una disputa entre cuina experimental i cuina tradicional no cola. Creure’s, com defensa (o defensava) Santamaria, que determinats ingredients són metzines a llarg termini també costa d’empassar. Que parlem de trampes? Si admetem que la cuina és màgia, allò que interessa és el resultat, l’examen del paladar. I si estem davant d’una expansió de divisme? Els artistes ja ho tenen, això…

En qualsevol cas, aquells que havem fruït a bastament amb la didàctica, l’oratòria i els llibres del de Sant Celoni i alhora amb les genialitats, la investigació i el component sorpresa i rupturista del de cala Montjoi, no podem sinó valorar positivament el silenci de Ferran Adrià. Segurament, en tot aquest afer hi ha sobrat vedetisme, corporativisme, demagògia, excés de blanc o negre. Ha parlat Santamaria, ha parlat Sanitat, han parlat i s’han posicionat els mitjans, els panxuts, els llepafils, els paifarts, els polítics, Turisme, la premsa econòmica… Adrià ha callat.

Ni les diatribes amb bala ni les defenses a ultrança no són tan expressives com el silenci intel·ligent. El debat serè pot ser interessant, sortir al pas amb desqualificacions i exabruptes no afavoreix ni al sant ni a qui pretén desvestir-lo. Callar és de savis. A cridar, al futbol.

 

 

>> publicat a Diari de Girona, 1.06.2008

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

>> publicat a Diari de Girona, 1.06.2008